Olga Sureda Guasch

El passat dia 18 de febrer, l’escena artística i cultural de Barcelona va tenir un invitat molt especial: Anton Vidokle. En el marc del seminari de formació On Mediation, impulsat pel grup d’investigació AGI (Art, Globalització Interculturalitat) de la Universitat de Barcelona, i en col·laboració amb Arts Santa Mònica i la galeria àngels barcelona, el dijous 18 de febrer van tenir lloc dues sessions impartides per l’artista Anton Vidokle: Una sessió al matí, amb els alumnes d’On Mediation/3, a la Facultat de Geografia i Història, i una sessió performativa a la tarda, al claustre d’ Arts Santa Mònica.

Per aquells que encara no ho coneguin, On Mediation és un seminari formatiu, amb caràcter teòric i pràctic, en què s’aborden diferents perspectives i diverses maneres de fer que impulsen la pràctica curatorial des d’ un escenari postdisciplinari. Té la voluntat d’oferir un espai per al diàleg i el debat inter i transdisciplinari i es desenvolupa en dues fases: una teòrica, amb comissaris de reconeguda experiència internacional, i una altra pràctica, en què es materialitza un projecte curatorial tutoritzat i en col·laboració amb centres d’art o institucions, com per exemple el Cercle Artístic de Sant Lluc o a ADN Platform. Amb aquestes ponències, que tanquen la fase teòrica de la tercera edició del seminari OM/3, es posen de manifest ambdós enfocaments, el teòric i el pràctic.

Pel que fa a l’invitat, Anton Vidokle, segurament molts el coneixeran per ser el fundador d’ e-flux (Electronic Flux Corporation), una plataforma iniciada com una mena de projecte d’art que es va anar desenvolupant en diferents direccions, com la de publicació i arxiu, la comissarial, l’artística, i també l’empresarial, fundada l’any 1998 a Nova York i que continua estenent-se, amb la voluntat de preservar una “veu independent”.

Vidokle neix a Moscou l’any 1965, i és a l’edat de 10 anys quan la seva mare l’anima a fer classes de pintura i dibuix a l’estudi d’un artista. És en aquell moment quan té clar quin serà el camí que seguiria: l’artístic. Pocs anys després, la família es trasllada a Nova York, on seguirà els seus estudis i desenvoluparà una trajectòria força polifacètica. Vidokle no només és conegut per e-flux, també és artista, editor i comissari. Com artista, el seu treball ha estat exposat a llocs tals com la Documenta 13 de Kassel, la Biennal de Venècia, la Tate Modern de Londres o el MOMA P.S.1 de Nova York, entre molts altres. Ha produït projectes com “The Next Documenta Should be Curated by an Artist”, a cura del comissari Jens Hoffmann i fruit d’una conversació entre el comissari i l’artista Carsten Höller durant la Documenta 11, on va sorgir aquesta idea; o “Do It”, a cura de Hans Ulrich-Obrist, una exposició autònoma que existeix només a partir de les instruccions de diferents artistes, les quals han de ser executades per l’audiència.

L’ any 2005 Vidokle proposa una investigació enfocada en l’educació com un node de pràctiques artístiques, com a co-comissari de la Manifesta 6 (Xipre, 2006), la qual va ser cancel·lada amb motiu de tenses friccions entre els comissaris, els polítics i els patrocinadors de la Biennal, causades per assumptes de finançament, d’organització i de comunicació. Com a resposta de la seva anul·lació, Vidokle crea un projecte independent a Berlín sota el nom de “Unitednationsplaza”, una “escola” de 12 mesos de durada en la què artistes, escriptors, comissaris i filòsofs hi estaven involucrats, i on s’organitzaven des de seminaris fins a performances, tallers, conferències i projeccions. L’ any 2008, conjuntament amb Julieta Aranda i Brian Kuan Wood, crea e-flux Journal, una publicació mensual on-line sobre art i teoria crítica. Vidokle també dirigeix un programa d’exposicions a les oficines d’ e-flux, on es desenvolupen tant exposicions individuals com de col·lectives, i també ha realitzat films, alguns dels quals – els més recents – els va projectar a ambdues sessions.

A la sessió tancada del matí, Vidokle ens va parlar del projecte Museum of Immortality (2015), basat en una exposició que va organitzar a Beirut amb el filòsof i amic rus Boris Groys i alguns artistes i estudiants locals del Home Workshop Program (HWP) d’ Ashkal Alwan, en el marc del programa que va dirigir amb l’artista libanès Jalal Toufic l’any 2014/2015.

Aquest projecte neix a arran d’una investigació que desenvolupa Vidokle en els darrers anys sobre les teories del filòsof rus Nikolai Fedorov (1829-1903), el qual formava part del Cosmisme Rus, un moviment filosòfic i cultural consolidat a finals del s. XIX a Rússia. Fedorov defensava la teoria de “The Common Task”, la qual consistia en la creació d’unes condicions tecnològiques, socials i polítiques que farien possible la resurrecció de tots aquells homes que un dia van viure, assolint així la immortalitat. Fou també un precursor del Transhumanisme, un moviment cultural que cercava transformar i millorar la condició humana a través de la proliferació de la tecnologia, superant la mortalitat i la imperfecció. El filòsof rus considerava que el museu com a institució havia de ser la base per a la immortalització de tota la humanitat, preservant el passat i conservant-lo, convertint-lo en una màquina de fer coses immortals. El projecte que Vidokle va desenvolupar durant tot un any acadèmic a Beirut, va desembocar en una exposició d’objectes múltiples amb l’objectiu que algun dia ressuscitessin.

A la tarda, al claustre d’Arts Santa Mònica, Anton Vidokle va fer una lectura performativa sobre el concepte dels museus com a factories de resurrecció del passat seguida de la projecció del seu film “The Communist Revolution was Caused by the Sun” (2015-2016), el qual analitza la dimensió poètica de la cosmologia solar del biofísic soviètic Alexander Chizhevsky.

Gravat a Kazakhstan, on Chizhevsky fou empresonat i posteriorment exiliat cap a mitjans del s. XIX, la pel·lícula presenta la investigació del científic sobre l’ impacte de les emissions solars a la sociologia humana, la psicologia, la política i l’economia, traduïdes en guerres, revolucions, epidèmies i altres trastorns. Dit d’una altra manera, la seva investigació dóna a entendre que la Revolució Comunista va ser causada pel Sol.

Anton Vidokle retroba a les seves obres més recents els projectes utòpics radicals de l’ avantguarda política i artística de Rússia, aspirant a crear un món on els homes es converteixen en immortals i al mateix temps es tornen a unir amb la vida còsmica

“L’art només pot ser gran si està en relació directa amb les lleis còsmiques i se subordina a elles”.

Kandinsky

 

 

Foto: Valerij Ledenev. Sota llicència CC BY-NC 2.0.

Publicación original: http://www.nuvol.com/noticies/cronica-dun-dia-amb-anton-vidokle/